Aquestes transcripcions dels quatre seminaris que Bion fou convidat a impartir a Los Angeles a l’abril de 1967 són especialment valuoses perquè mostren l’evidència d’un moment de transformació en la vida i en el pensament de Bion. Ens revelen un home que, com li passava
a Freud, no tenia por de revisar tot allò que pensava que sabia en una recerca que evolucionava sempre cap a la veritat. Ens retraten un Bion lluitant amb les seves idees sobre la memòria, el desig, O, K i F, i enlloc més, Bion ens ha presentat tan àmpliament la seva comprensió del material clínic. Tanmateix les seves idees sobre les implicacions tècniques van donar lloc a una varietat de respostes diverses, que anaven des de perplexitat, admiració a l’escepticisme.

El treball clínic/teòric previ de Bion amb la identificació projectiva i continent/contingut articulava un model interactiu complex, que incorporava les descobertes principals de Klein, i a la vegada les ampliava en el sentit de dues persones (és a dir “l’analista-com-a-mare” que constituïa una variable en el camp interactiu amb el “pacient-com-infant”). La contribució addicional dels seminaris de Bion a Los Angeles es basa en la seva aportació d’extensos estudis analítics de casos clínics de pacients borderline i psicòtics. En tres vinyetes clíniques dels Seminaris de Los Angeles de 1967 d’aquest tipus, s’obté una idea molt més explícita de com Bion treballava analíticament, com escoltava, formulava interpretacions i gestionava la receptivitat en l’escolta de l’analista en l’aquí-i-ara.

CONTRAPORTADA:

“Aquestes lectures copsen el pensament de bion en un temps únic del seu desenvolupament teòric i personal i ofereixen al lector una visió directa de la seva immersió en una nova cultura psicoanalítica –la comunitat de psicoanalistes a Los Angeles. Aquest llibre és fascinant. aquestes converses comencen oferint la descripció d’un moment en l’evolució de les idees de Bion, sobre la necessitat de l’analista d’abandonar la memòria i el desig que relaciona amb el concepte de Freud de l’atenció lliure flotant. Uns anys abans, havia començat a pensar sobre la intuïció com a alternativa necessària a la percepció sensorial i més tard ho va formular a “atenció i interpretació”. Aquí el tenim havent fet el cim, intentant copsar la naturalesa i les condicions necessàries per a la intuïció psicoanalítica. En aquests seminaris, defensa més la pràctica de la intuïció que la interpretació simbòlica i al mateix temps, mentre parla, practica alguna cosa com una fascinació intuïtiva, espontània amb el seu públic.

Les conferències es mouen des d’aquest començament estimulant fins a tractar la seva teoria de la identificació projectiva, el continent/contingut, a la vegada que introdueix gradualment els
conceptes de reverència, respecte i la relació entre la seva idea del “místic” i de l’“establishment” que van adquirir importància en els seus darrers escrits. Aquest és un llibre esplèndid, curosament editat pels Drs Aguayo i Malin, la lectura del qual és essencial per tots els psicoterapeutes, analistes i estudiants interessats en la profunda influència de Bion en l’anàlisi contemporània.