Cendres a Estós és un llibre que parla de l’amistat i del dolor que provoca la pèrdua de l’amic i la desesperació de la mort. Després d’un obligat silenci i una paràlisi gairebé irreversible del llenguatge, les idees de l’ànima renaixen en forma de poemes pouats en les regions més fondes del sentiment i la raó. Aquesta elegia catàrtica sembla dictada per una força més alta i pregona que, fins i tot, desdibuixa l’estil i la persona de Subirats i mostra, gairebé, un natros poètic, que impregna els versos d’una veu coral i clàssica, en el sentit més literal de la paraula, tal com se’ns mostra en la tragèdia grega. El llibre està dedicat a Felipe Osanz Sanz (Vinaròs 1968-2012), hel·lenista de formació, director de cinema, traductor i amic de l’autor. Cendres a Estós va precedit per l’Elegia de Vinaròs, un sentit plany i una profunda reflexió, en forma d’hexàmetre vernacle, sobre la memòria i l’amistat, el temps i l’amor.