Hi ha un factor afegit que dificulta —però fa més fascinant—la feina de l’historiador. Mentre que les plaques tectòniques, les abelles, els planetes, els bacteris o els minerals no saben mentir, els éssers humans ho han fet sempre, des que van accedir al pensament abstracte. Per tant, la ressenya dels fets humans ha de tenir present sempre aquesta singularitat. És cert que el camaleó és un mestre en l’art del camuflatge, però l’home és l’únic ésser viu que coneix els conceptes de veritat i de mentida, l’únic que enganya conscientment, l’únic que fabula i imagina, que dissimula i que manipula la veritat pels seus propis interessos. Entre aquests interessos hi ha també la voluntat d’explicar les coses com més li convinguin, o com més puguin perjudicar els seus enemics.