El relat de David Kidd, en què s’encadenen històries senzilles, delicioses, divertides o nostàlgiques, dibuixades amb la delicada precisió d’un miniaturista, ens converteixen en testimonis d’aquesta catàstrofe irreparable: la desaparició d’una civilització que es va extingir per sempre quan es va apagar l’últim encenser de l’emperador Xuande, que havia cremat ininterrompudament durant cinc-cents anys.

David Kidd (Corbin, Kentucky, 1927-Kioto, Japó, 1996) encara no tenia vint anys quan va anar a viure a la Xina, en un programa d’intercanvi. Tres anys després es va casar amb la filla d’una aristocràtica nissaga de Pequín i va anar a viure a la casa familiar, on es mantenien tradicions centenàries. Però aquest estil de vida que ell observava fascinat no trigaria gaire a desaparèixer: la Revolució Cultural ho va liquidar tot sense contemplacions en poc més d’un any.