Ruyra, Joaquim
Joaquim Ruyra (Girona, 1858-Barcelona, 1939) va estudiar Dret, però no va exercir mai d¿advocat, sinó que va dedicar-se al comandament del patrimoni familiar. La seva condició de propietari rural establert a Blanes (i més tard a Barcelona) li va permetre de conèixer a fons la vida i la llengua dels mariners i dels pagesos, que va convertir en els dos centres de la seva obra literària. Tots dos pols, el de mar i el de muntanya, es manifesten clarament en el títol i en el contingut de la seva obra cabdal, Marines i boscatges, apareguda el 1903 (i convertida, el 1920, en Pinya de rosa). La parada (1919) i Entre flames (1928) completen l¿obra narrativa de Ruyra, que també va conrear, però amb menys fortuna, la poesia, el drama i l¿assaig.