La implantació progressiva de la cultura de pau i la consegüent eradicació de la violència sociopolítica és una de les entrades imprescindibles en l’agenda global del segle XXI. L’objectiu, ambiciós i realista, exigeix un procés històric lúcidament guiat i tenaçment mantingut. Aquest procés dinàmic no pot prescindir del coneixement de persones, idees, compromisos i accions que per la seva importància objectiva i pel seu potencial inspirador han esdevingut referents. La col·lecció «Clàssics de la Pau i de la Noviolència» vol ser una aportació contínua que faciliti aquest coneixement.

El novembre de 1909 Gandhi tornava a Sud-àfrica en vaixell, després d’una infructuosa missió diplomàtica a Londres per defensar els drets de la minoria índia al país africà. Durant la travessia va escriure febrilment —amb la mà esquerra quan la dreta estava esgotada— les seves idees sobre com l’Índia havia de recuperar la seva pròpia identitat cultural i política i superar la influència de la civilització occidental i el colonialisme britànic.

El resultat és L’autogovern de l’Índia (Hind Swaraj), en què Gandhi planteja el seu propi programa polític per transformar l’Índia, basat en la recerca de la independència o autogovern individual i nacional des de la noviolència. Profundament inspirat en les idees pacifistes de Lev Tolstoi, el llibre va anar guanyant ressò a l’Índia en paral·lel a la creixent influència de Gandhi en la vida política i el procés d’independència del país.