Sota aquest títol s'incorpora una anàlisi rigorosa i aprofundida establerta per l'artista i professora de la UPV Sílvia Sempere Ripoll. Les reflexions que hauran de seguir-se en les pàgines d'aquest exemplar, ara publicat per la Càtedra Antoni Miró d'Art Contemporani de la Universitat d'Alacant, són el resultat d'una concreció al voltant de la Tesi Doctoral que defengué la seua autora. Si fa no fa, l'estudi al voltant d'un fet social de primera magnitud, com és l'imperi de la creativitat, amb totes les seus derivades que se'n presenten palesament només esguardar els límits que la realitat assoleix, incorpora un propòsit bastit de matèria primera, i de cabdal immens per a l'interès dels qui s'aproximen sense reserves. La creativitat, ara mateix, un concepte, també, però, una pràctica que apuja la vàlua de qualsevol paràmetre que s'hi vulga fer servir de cara a l'increment del valor afegit que la societat, en la seua immensa diversitat, reclama.Però no només açò podem trobar a la lectura atenta i interessada d'aquest treball de Sílvia Sempere. A més d'un interès d'abast i reconeixement social del fet creatiu, i des de l'especificitat del món de l'art, s'hi manifesta una voluntat connatural que haurà d'irradiar, sense dubtes, tots els avantatges que a la pràctica creativa segueixen. Així, la transversalitat resulta ser una fidel garantia en ares d'un benefici social d'ampli espectre, on la connivència de les necessitats intimades a qualsevol aspecte de la vida quotidiana s'hi fa present.