Un relat divertit i entretingut sobre els orígensde la nostra llengua.El català hauria pogut desaparèixer, o ser residual, o acabar com un dialecte desprestigiat.Gràcies a un grapat de trobadors lletraferits, la llengua va evitar la sort de tantes altres llengüesveïnes. Això ho podrem veure en aquesta crònica novel·lada que retrata el camí apassionantque va permetre la creació d’un idioma literari, i aviat també d’una llengua estàndard que engarantís l’oficialitat i el seu ús en diaris, escoles i oficines.
El relat és un homenatge a la gent que van salvar l’idioma, sempre immersos en batalles fu-rioses entre ells. Una aventura i uns enfrontaments que van durar gairebé un segle i que van
acabar amb el seny ordenador del mestre Pompeu Fabra. Van ser uns anys i unes persones quevan parir l’idioma que avui parlem, llegim i escrivim. Una aventura imprevisible, vibrant i deresultats impressionants.• La millor odissea humana és l’aventura de la llengua, i el català és un cas especial, un miracle,un autèntic prodigi en l’escala planetària i, per tant, un fenomen universal. La llengua vasobreviure contra tot pronòstic, o, més ben dit, la van fer sobreviure.• La història és agitada i agressiva, un drama en què poetes i gramàtics aficionats són capaçosd’esbatussar-se per un vers, una lletra, una terminació verbal, una conjunció. I de fer-ho aultrança.• La història de la llengua genera molt d’interès entre els catalans, i en aquest cas, Alfred Boschaconsegueix explicar els orígens de la nostra supervivència d’una manera divertida i amena.