Durant més de mil anys, des de Carlemany fins a De Gaulle, França ha estat la gran protagonista de la història d’Europa, la capdavantera en els grans canvis polítics, socials i econòmics, la guia de tots els occidentals en matèria artística, intel·lectual i espiritual. La seva recent decadència geoestratègica, i el declivi del francès en benefici de l’anglès com a llengua franca universal, no han minvat l’enorme influència dels creadors i els pensadors que en els últims dos segles van convertir París en la ciutat de les llums, la gran capital cultural que acollia els talents privilegiats de tot el continent.

També la cuina, el cinema o la moda de París han estat un far per a Catalunya en les darreres dècades. França ha estat per als catalans una amenaça latent i, al mateix temps, l’esperança de la modernitat. En el present, a més, la França multicultural ens ofereix un avançament dels reptes que afrontem i afrontarem com a país divers.

I és que els homes poden canviar, però la geografia no. I aquests francesos que observem amb una barreja d’admiració i malfiança seran sempre els nostres fascinants, superbs, inquiets veïns del nord.