Senders que travessen els flancs verticals d’una muntanya damunt la timba, d’altres que voregen cingleres o ressegueixen carenes; per camins que transcorren per relleixos i cornises o que arriben fins al capdamunt d’imponents penya-segats on se’t pot encongir l’estomac. Es tracta d’itineraris entretinguts, alguns reptadors pels seus trams exposats o passos equipats. Tot i això, no requeriran de coneixements tècnics ni d’equipament especial. Tots tenen en comú que en algun punt del camí pots sentir la sensació de vertigen davant l’abisme.