És possible determinar, més enllà de la subjectivitat de cada oient, què volia expressar Mozart amb la seva música quan escrivia una obra? Per desgràcia, ell no va deixar escrites grans explicacions verbals al respecte, circumstància que converteix la partitura de cada obra en l’únic document al qual referir-nos a l’hora de voler resoldre aquesta qüestió. Així, el primer llibre d’aquesta col•lecció (dedicat a Apollo et Hyacinthus, primera òpera de Mozart) ja es proposava descobrir el fons expressiu de la música per la via de l’anàlisi formal de la partitura. I això mateix és el que intenta aquest segon llibre dedicat a Bastià i Bastiana, segona òpera de Mozart

 

El fons expressiu d’aquestes obres es manifesta d’entrada en els continguts dramàtics del text. L’anàlisi de la manera com la música els transmet parteix dels elements físics que la partitura ofereix de forma explícita (unitats de l’ordenament horitzontal, gestualitat del disseny melòdic, contextos harmònics i tonals, tímbrica de la instrumentació, etc.). Però l’estudi que proposem d’aquests elements atorga un paper especialment substancial als fenòmens no explícits, és a dir, a la forma “implícita” que les unitats musicals haurien de tenir per correspondència amb el metre verbal. Una forma que sovint queda modificada a causa d’afegits o retalls que l’autor aplica amb motivacions expressives, i que acaben donant als fragments musicals l’aspecte amb què finalment apareixen a la partitura.

 

Així, comparar la forma implícita i la forma final d’un mateix fragment esdevé al llarg del llibre un dels mètodes que contribueix a revelar amb major eloqüència les intencions expressives del compositor.