La idea de tornar a n?ixer, que plana en una bona part del

llibre, ?s una forma de dir, despr?s d'haver experimentat la

joia dels guanys i el dol de les p?rdues, l'aprenentatge de

fer-se vell. Ara toca deixar-se portar i reconciliar-te ambla

teua finitud. El poemari, aix¡ que fa mem?ria del tempsviscut,

reflexiona sobre les petites odissees i els ideals,desats, ara

ja, a les golfes dels records. En la consci?nciadel pas del

temps sobre el propi cos i la pr?pia ment, hom ho acaba

relativitzant gaireb? tot. I el que fem o deixem defer va

esdevenint una mera an?cdota. Gaireb? tot es percepcom

a contingent i ef¡mer. I d'aquest trencad¡s, nom?s sesalven

les idees, les met?fores, els fen?mens naturals.