Vint cançons (1922) deTomàs Garcés (Barcelona, 1901-1993), editades per la Llibreria Nacional Catalana regentada pel seu gran amic Salvat-Papasseit, és un llibre únic, inspirat, que manté intacta la seva capacitat d’irradiació. Encara ara ens sorprèn la seva vigència, la capacitat de desvetllar emocions significatives i d’adollar-nos un ric cabal de ritmes i d’imatges. Ras i curt, aquelles Vint cançons ens han arribat intactes i amb tota la seva frescor primigènia. Sorprèn també el seu grau de maduresa: poques vegades un primer llibre ha assolit amb tanta naturalitat, amb una facilitat tan elegant, la seva més justa expressió, una vitalitat i alhora una contenció tan sàviament equilibrades.

Cap altre poeta no havia captivat tant els compositors del seu temps com ho va fer Garcés, que, en qüestió de pocs anys, va veure com molts dels seus poemes —els de les Vint cançons i L’ombra del lledoner, però no només— eren transformats en lieds per part de compositors com ara Lluís Albert, Lluís Benejam, Manuel Blancafort, Narcís Bonet, Agustí Coma i Alabert, Joan Comellas, Xavier Gols, Rossend Llates, Joan Llongueres, Joan Manén, Joan Massià, Lluís M. Millet, Frederic Mompou, Xavier Montsalvatge, Jaume Pahissa, Josep M. Pladevall, Francesc Pujol, Joaquim Serra, Eduard Toldrà, Manuel Valls, Amadeu Vives o Joaquim Zamacois. De tots ells, Blancafort i Toldrà van ser els més reincidents: de fet, es pot ben dir que Garcés va ser el seu poeta de capçalera.

Cançó de la nit de Sant Joan
Cançó indecisa
Balada
Cançó
Cançó de la fira
Cançó de l’amor que passa
Cançó de grumet
Balada del mariner
Cançó de l’amor primera
Cinc cançons del port
Cançó de la nit d’agost
Cançó de diumenge
Cançó amorosa
Cançó d’enyorança
Cançó de l’oblit
Cançó de caminant