Qui enterra el passat condemna el seu futur.

Durant la desfilada de l’orgull gai un subordinat de Brunetti és detingut per agredir un contramanifestant. Tot i que l’agent minimitza els fets, els cops i morats són ben visibles i parlen d’excessiva violència policial i fins i tot d’acarnissament. L’atenció del comissari, però, aviat es dirigeix cap a un afer encara més fosc, ja que en un canal ha aparegut el cadàver d’un immigrant. El comissari es veu obligat a investigar l’assumpte que el condueix fins al jardí d’un antic palazzo venecià, on troba diverses fotografies i eslògans de l’esquerra revolucionària italiana de finals dels anys setanta i vuitanta.

En el cas número 32 de la seva carrera, Guido Brunetti s’encara a les llums i les ombres de les lluites anticapitalistes i al turisme de masses i les seves conseqüències. Perquè, sovint, qui enterra el passat condemna el seu futur.