Després de Albertine, també d’Anne Carson, Vaso Roto continua la seva línia en català amb Norma Jeane Baker de Troia.

Anne Carson ens entrega no només una paròdia que mostra un sentit ètic i estètic en la seva dimensió més elevada. La guerra de Troia és el pretext per ordir el text, per brodar-lo, abordar-lo des de l’origen de la paraula guerra i els seus derivats: baralla, combat, batalla, llança, mort, violació, crim, abandó, absurditat, deshumanització, qualsevol acte que navegui en contra del que hauria de ser la finalitat última de la nostra existència. No hem sabut escoltar, no hem sabut desxifrar, i encara menys qüestionar-nos. La lucidesa i erudició d’Anne Carson ens porten a navegar cap a un port en el qual no sabem si és la mateixa mort, qui ens espera, o si és una nena violada, o l’infern, o una mare en seva desesperació més ofegada. La paraula que no se sosté en un text tramat des de la seva arrel etimològica no té sentit en la concepció literària d’aquesta autora.