Pagès tota la vida i escriptor d'ençà de la jubilació, Miquel Pont (Cervera, 1936) és un personatge singular, un tipus arrelat a la terra i un testimoni excepcional de la transformació de la pagesia catalana en els darrers cinquanta anys. Ens va donar un primer tast de la seva experiencia a Les feines de la vella pagesia (Proa, 2000), un llibre esplèndid i amb la virtut d'haver engrescat un grapat important de lectors. Just dos anys després, Miquel Pont torna amb un llibre nou d'història viva, Calendari dels vells oficis, on continua la seva recuperació de la rnemòria dels pagesos catalans i aprofundeix en la reconstrucció d'unes formes de vida que foren entranyables i que són, a hores d'ara, gairebé perdudes.En aquest nou llibre, la mirada de Miquel Pont s'ha fixat en la lenta desaparició de vells oficis vinculats a l'agre de la terra. Sempre dibuixats amb la gracia d'un estil net i vitalista, per les seves pagines s'hi passeja una processó de basters i xolladors, cistellers i mondongueres, llauners i filadors, ferrers i embaladors, que fan costat a la descripció tradicional de feines casolanes com la matanza del porc o l'aventura d'haver de fer el pa d'amagat en temps de l'estraperlo. Són els senyals d'una manera de viure que potser ja no existeix, però Miquel Pont té l'encert de fer-la reviure en les pagines d'aquest llibre.