Pasqual Maragall es proposa canviar Catalunya en el mateix sentit que va canviar Barcelona: en el sentit de la justícia i de la qualitat de vida. Per això escriu: «El canvi no és un somni». I aclareix: «¿Quina és la Catalunya que proposo? Jo vull un país que mobilitzi totes les seves energies, que no desaprofiti cap talent, que estimuli els innovadors i els emprenedors, que miri sempre endavant, que confiï en la seva gent». El punt de partida bàsic d'aquest discurs és el següent: Catalunya és una nació, una comunitat de persones amb consciència de posseir una personalitat històrica diferenciada i amb voluntat de projectar-se cap al futur per mitjà del seu autogovern. I l'autogovern implica la gestió de les matèries que determinen de manera directa la qualitat de vida dels ciutadans: sanitat, ensenyament, pensions, ¡nfraestructures, ordenació del territori, cultura, seguretat..., així com el control dels recursos propis.