Amb Quan salives. Pau Vadell i Vallbona assoleix la rara proesa d'oferir al lector un primer llibre de poemes que atresora gairebé totes les virtuts que es poden esperar d'una opera prima i cap dels demèrits que sovint acostumen a trobar-s'hi. Els versos de Pau Vadell són exempts d'ineptitud, improvisació, manca de destresa o ingenuitat, i són en canvi assistits pels dons de la intuició, la síntesi, l'anticipació, la força expressiva, la saviesa dels sentits i l'esforç per atènyer el coneixement veritable que, com ens va deixar dit en Blai Bonet, no pot ser d'altre que aquell que s'obté pel cos abans que cap altra cosa.

Justament Pau Vadell i Vallbona ha fet seu l'esperit revoltat a estones, meravellat d'altres, del gran poeta de Santanyí, també el de Damià Huguet, el de Miquel Bauçà i el de Joan Brossa: i també el de Dalí, el d'Apollinaire i el de la gran lliçó de veritat que van impartir els surrealistes: la poesia no transforma el món, sinó que el crea nou de cap a peus. És aquesta l'alquímia que s'opera a Quan salives: una demostració del poder taumatúrgic d'una poesia amb les cames obertes, amb un peu encamellat a la costa del sud de Mallorca i un altre al port de Barcelona, en la postura exacta per fecundar un primer llibre memorable.