Els 70 poemes els ha escrit algú que sap que "l'escriptura de versos és un extraordinari accelerador de la consciència" i, a la vegada, un art d'encantament. Són poemes que van al fons tèrbol de les coses, i tenen la musicalitat d'un cat estrany. Amb un llenguatge entenedor (aquí no hi ha cap intenció de mortificar al elctor amb frases incomprensibles). Quim Español ens parla de coses senzilles i de coses inesperades, de l'amor i la desolació, de la pèrdua i de la crueltat del temps, i ho fa amb una sensibilitat a flor de pell, però ambála distància que transforma la lleugera commoció en parla elegíaca, vigorosa i ed rara bellesa. Els poemes nous intensifiquen el que l'autor va mostrar en els llibres anteriors: que la seva veu, dura i pulcra, "crea veritat" com es diu al pròleg, i que aquesta veu ens amanyaga en la versió recitada que presentem en aquesta edició.