Odiar un poble sencer, del qual un forma part, és una lacerant forma d'autoodi. Els pobles no són ni bons ni dolents: senzillament són com són. La realitat, cal analitzar-la, no renyar-la; el que hauria de ser i el que és sovint són coses diferents. Però hi ha gent que sol confondre la poètica i la política.

Text de contraportada

Albert Boadella, un dels ídols del teatre català, ens diku adéu en un llibre titulat "Adiós Cataluña". Diu que se'n va perquè detesta el nacionalisme català, i aquest, com un virus maligne, s'ha propagat a tota la societat catalana. En aquesta carta oberta a l'actor-autor-director teatral, Isabel-Clara Simó li diu el que tanta gent pensa: que Boadella ha perdut el favor del públic català, i que això és tot. És a dir, que la conspiració és inventada. Els qui hem aplaudit Boadella mai no ens hem conxorxat contra ell.De fet, quan Boadella s'ha burlat dels símbols catalans, hem rigut amb ell. De fet, Boadella ha volgut que l'esperit dels anys vuitanta continués viu, però aquell esperit ja no existeix. De fet, Boadella ha muntat un nombre excessiu d'espectacles i, inevitablement, s'ha repetit. De fet, la seva comicitat s'ha esfumat en passar de caricaturista a bel·ligerant. De fet, les seves obres s'han anat banalitzant. De fet, ha demostrat com era de superficial la crítica que ell creia demolidora contra els catalans. De mica en mica, el públic -el respectable públic- ha deixat de riure. Les conspiracions són fruit de la imaginació d'un home d'un talent enorme que no pot veure el seu teatre buit.