Com passa a la majoria de poblacions del Vallès, la història de Santa Perpètua es remunta a molt temps enrere. L'espai de temps entre els segles X i XIII és un dels períodes clau en el procés que va configurar la societat i el paisatge tradicionals de la localitat, que han existit fins a les transformacions més recents. Aleshores va quallar una societat, en la qual destaquen algunes famílies senyorials. Els senyors locals es definien com a milites, és a dir cavallers. Tenien equips militars i la seva superioritat econòmica i social la intentaven potenciar amb l'aliança vassallàtica que els oferien els potentats de la zona. Una família de cavallers locals, els Rovira, va donar dos personatges cabdals en la difusió i consolidació de l'orde del Temple a Catalunya, Aragó i el sud de França. Un d'ells, Pere de Rovira, va arribar a ser mestre dels templers en aqusts territoris i una figura molt important per entendre el poder del Temple a la Corona d'Aragó. Els masos i la parròquia van esdevenir els marcs en què la pagesia local sustentava l'organització social, pagan les rendes que exigien els senyors laics i les institucions religioses. La societat es va fer més opressiva per als pagesos de Santa Perpètua, però això no va impedir que sorgissin famílies de pagesos benestants i es desenvolupessin els primers embrions d'una comunitat vilatana organitzada.