"Rebel·lió de la sal es presenta com una interrogació sobre el dolor, ofereix una indagació de l'absència -"Qui sap l'itinerari / que seguirà aquest fred?"-, però el pessimisme adquireix una postura estoica, amb el guany de la sal, de la rebel·lió de la sal que al llarg del poemari esdevé element primigeni. Amb Rebel·lió de la sal Teresa Pascual publica el seu sisè llibre. El present lliurament respon principalment a la inflexió que la mort de la mare suposa de tallant, d'absència dolorosa, de necessitat de reflexió i de procés identitari que cal bastir de nou. La mort de la mare dóna raó d'alguns dels poemes més impactants; el dolor i el silenci de l'altra, amb poemes d'una tendresa commovedora com el tríptic Vindré demà, duen la poeta a l'alta expressió de l'inefable ("I aleshores adoro..." reprèn seguint Clarice Lispector), a l'emmudiment, al gest, a l'emoció. Al món de les imatges i les ombres, a l'opacitat, o a la llum socràtica." (Lluïsa Julià)