Pepe Rubianes va néixer el 1947 a Villagarcía de Arousa (Pontevedra). Fill de mariners, durant tota la infància va sentir històries del mar meravelloses que el van fer aficionar a viatjar.
La seva primera actuació teatral va ser al 1970 a Un enemigo del pueblo, amb Fernando Fernán Gómez, i després va participar a El café de la Marina, de Josep Maria de Sagarra -tot i que el seu gran debut teatral no va ser fins al 1977 amb Dagoll Dagom a l'obra No hablaré en clase, dirigida per Joan Ollé. El seu talent pels monòlegs es va començar a forjar amb diverses obres de teatre com ara Pay-Pay, Sin palabras o En resumidas cuentas, però va ser amb Ssscum (1992) que va arribar-li el reconeixement com a un dels millors monologuistes del país. El 1995 va estrenar Rubianes: 15 años, i el 1997 Rubianes, solamente, que ja fa deu anys que està en cartell.

Aquest és un llibre impressionant i molt possiblement irrepetible: un llarg monòleg en el qual Pepe Rubianes explica, per primera vegada i en exclusiva, tots els detalls de la persecució a la qual ha estat sotmès en els últims temps, després dels coneguts improperis que va llançar contra la unitat d'Espanya, i en el qual també confessa aspectes fins ara desconeguts de la seva carrera, de la seva vida, i del seu lligam irrenunciable amb .frica. Me'n vaig és un text auster però també enèrgic, una autèntica revolta contra els fanàtics d'extrema dreta, una reflexió extremament lúcida sobre la relació entre Catalunya i Espanya, i un assaig contra les estupideses del sistema i del món en què ens ha tocat a viure. Aquest llibre, pensat i dit des d'Etiòpia, reflecteix la personalitat valenta, rebel i alhora tendra de Pepe Rubianes, i la seva capacitat de fer de qualsevol idea, de qualsevol anècdota, una excusa per posar en dubte els valors que sostenen la nostra societat.