La nació del menorquins -la més íntima, la més política o la més cultural- no pot ser el reflex d'una memòria pretèrita i llunyana, sinó que ha de ser l'expressió d'un projecte i d'una voluntat de la gent. Ha de ser un marc de referències compartides, engrescadores i convincents on cada ciutadà pugui situar els seus anhels i les seves preocupacions quotidianes. Tanmateix, la nació només és real en la gent, en els seus referents simbòlics, en les seves aspiracions, en la seva voluntat. La resta és història, memòria i vida passada, i això no és poca cosa. No ens hem de conformar amb una nació feta de patrimoni que pot ser conservada, protegida i recordada. La nostra no ha de ser una nació de pedra -perquè sigui observada-á sinó d'aire -perquè sigui respirada.

(Ciutadella, 1967).
Llicenciat en Ciències Biològiques i professor de Matemàtiques a IES M. .ngels Cardona de Ciutadella. Postgrau en gestió i polítiques educatives a Administració local.
Del 1999 al 2003 va ser regidor Educació a Ajuntament de Ciutadella (on va impulsar el Projecte Educatiu de Ciutat), i del 2003 al 2007 va exercir les responsabilitats de director insular, primer, i de conseller, després, de Cultura, Educació i Joventut del Consell Insular de Menorca.
D' ençà del 2007 és membre del Consell Social de la Universitat de les Illes Balears i membre del Consell de Direcció de l'Agència de Qualitat de la mateixa UIB.
L'any 2002 publica el llibre l'art d'educar, un recull d'articles i treballs relacionats amb l'educació i la gestió educativa comunitària.
També ha publicat altres treballs com M. .ngels Cardona i Florit: la flora i el paisatge de Menorca, 1999, Francesc Hernàndez Sanz i el Camí de Cavalls, 1999/2000, i ha estat coautor en altres publicacions com Fills Il·lustres de Ciutadella de Menorca, 2003 i Països Catalans, en plural, 2005. A Edicions Documenta Balear ha publicat Les raons del sentit no són les raons de Déu (2009) i La nació dels menorquins (2010)