"El destí implacable i la malvestat humana disfressada de distinció aboquen el reverend Charles Primrose i la seva família, viva imatge de l´afabilitat i la virtut, a una espiral de desgràcies que els du a la ruïna i l´aflicció més absolutes. En aquesta tendra novel·la es demostra més bé que en cap altra, com va dir Giuseppe Tomasi di Lampedusa, que amb la força d´ànim i la bondat es pot superar la gran tragèdia de la vida. Devia ser per això mateix -i per la destresa de Goldsmith a l´hora d´escriure-la- que aquesta senzilla història va colpir especialment escriptors de la sensibilitat d´Austen, Goethe o Dickens.".