Artaud va ser un creador poliédric: poeta, dramaturg, novel-lista, actor, director... Era un geni que vivia l'art com a totalitat. Van Gogh, suícidat per la societat és un d'aquests textos inclassif¡cables, un «assaíg poétic», que no respon a cánons i que malgrat tot té una torga creativa que obliga el lector a seguir, gairebé a escoltar aquesta mena de rapsode airat que és Artaud. L'autor s'emmiralla en Van Gogh i es rebel-la contra la societat que «va suícidar» el gran pintor: els seus quadres, les estades al sanatori, la relació amb el seu germá... son analitzades des de l'esperit lliure, crític, rebel i anárquic d'un Artaud en estat de gracia que, defensant Van Gogh de la bogeria, es defensa a ell mateix. Perqué, com diu, «en tot dement hi ha un geni ¡ncomprés». O com explica Antoni Man al text introductori, el que ens mostra Artaud és «la censura que s'ha imposat a la paraula del boig que, encara que sigui perseguida i clausurada, segueix exercint el poder de la imaginado o de la llibertat d'expressar-se». Un llibre escrit des de la frontera entre la follia i l'enteniment, clau per entendre el procés de creació artística.