Benvingudes la joia i la tristesa. Poemes del romanticisme anglès
Editorial ALPHA EDITORIAL / FUNDACIÓ BERNAT METGE
Möchten Sie es in der Buchhandlung abholen?
Festland Spanien
- Verlag ALPHA EDITORIAL / FUNDACIÓ BERNAT METGE
- ISBN13 9788498591880
- ISBN10 8498591880
- Gegenstandsart Buch
- Buchseiten 232
- Sammlung Clàssics de tots els temps #4
- Jahr der Ausgabe 2018
- Sprache Katalanisch
- Bindung Gebunden
Abschnitte
Lyrik Auf KatalanischBenvingudes la joia i la tristesa. Poemes del romanticisme anglès
Editorial ALPHA EDITORIAL / FUNDACIÓ BERNAT METGE
Möchten Sie es in der Buchhandlung abholen?
Festland Spanien
Buch Details
Alguns dels millors poemes anglesos recreats per un dels traductors catalans més acurats i més sensibles, Marià Manent, en una edició bilingüe.
Aquest llibre aplega versos dels poetes romàntics més insignes d’Anglaterra —Wordsworth, Coleridge, Lord Byron, Shelley i Keats— en la seva llengua original i en les versions, ja clàssiques, de Marià Manent. William Wordsworth (1770-1850) i Samuel T. Coleridge (1772-1834) són els dos pioners del moviment: el primer va apostar decididament per renovar el llenguatge poètic apropant-lo a la parla col·loquial; el segon va combinar com pocs el pensament i la creativitat poètica i va llegar a la posteritat el memorable Poema del vell mariner, traduït íntegrament en aquest volum. George Gordon Noel, més conegut com a Lord Byron (1788-1824), encarnà a la perfecció el tipus del poeta rebel i hipersensible, de versos ara càustics, ara melangiosos, i Percy Bysshe Shelley (1792-1822) va escriure alguns dels poemes de més alta volada filosòfica i metafòrica del seu temps. Finalment, John Keats (1795-1821) cantà amb una finíssima sensibilitat i amb un lirisme excepcional el conflicte entre l’art i la vida.
«Si Marià Manent obté una perfecció tan fluida i tan natural en les seues traduccions és perquè ell també és poeta, gran poeta, un dels nostres millors. [...] Rarament, per altra banda, els poetes de cap país tenen la sort de trobar un traductor que els aclimate en un món verbal distint, d’una manera —com és la de Manent— que només podem qualificar de meravellosa.» Joan Fuster