A Periodistes contra polítics s’examinen les difícils relacions que mantenen periodisme i política. L’obra, que adopta la perspectiva de la teoria del conflicte, s’il·lustra amb alguns episodis de la política catalana del període 2003-2006 (anàlisi de com va imposar-se la paraula tripartit per designar el nou govern de la Generalitat, l’entrevista de Carod-Rovira amb ETA, la polèmica del 3 per cent i l’escàndol causat per les imatges de Maragall i Carod-Rovira jugant amb una corona d’espines).

Marçal Sintes tanca Periodistes contra polítics amb unes conclusions crítiques amb el periodisme i amb la manera com duu a terme les funcions que la democràcia li assigna. En aquesta darrera part, en què s’al·ludeix al possible lligam entre la baixa valoració que reben el periodisme i la política per part de la ciutadania, hi podem llegir: “Existeix una dislocació […] entre allò que s’espera del periodisme i els mèdia i allò que realment fan aquests mèdia, una dislocació que té el seu origen en la manifesta obsolescència d’un mapa sobre el que són i el que han de fer els mitjans”.