Una de les reclamacions bàsiques de l’Assemblea de Catalunya fou el restabliment provisional de les institucions i principis bàsics de l’Estatut de Catalunya de 1932 com a punt de partida per a l’exercici del dret a l’autodeterminació.

Curiosament, després de la dictadura i de l’aprovació de l’Estatut de 1979, aquest plantejament de provisionalitat de l’autonomia, que fins aleshores havien assumit les forces polítiques catalanes de tradició democràtica, va ser abandonat per una part important d’elles, que van passar a considerar la Catalunya autònoma com al punt d’arribada de les seves aspiracions d’autogovern.

Un cop demostrada durant més de trenta anys la inviabilitat d’un encaix respectuós de Catalunya en el conjunt de l’Estat, la societat civil ha fet seva la demanda del dret a decidir exercit a partir de reivindicacions que generen un ampli consens social, com és el cas del Pacte Fiscal. En aquest marc, Convergència i Unió ha plantejat la idea de Transició Nacional, que marcarà l’agenda durant la present legislatura. 

En aquest llibre, una part dels dirigents més rellevants d’aquesta federació nacionalista, encapçalats pel President de la Generalitat, expliquen a la ciutadania quin és el contingut d’aquest concepte, que ja ha esdevingut central en el debat polític català.