Aquestes memòries d’infantesa i d’adolescència, de guerra i de postguerra, relaten la història de la formació de l’autora primer en un entorn industrial i urbà, el de l’Hospitalet de Llobregat, i després en un de rural i tradicional, el de la Roca del Vallès, dues poblacions que s’han convertit en l’escenari de la seva vida. Redactades amb una gran frescor, recuperen, sense embelliments superflus, les diverses experiències que van quedar gravades a la mirada infantil de l’autora i constitueixen, tal com remarca l’historiador Carles Santacana al pròleg, un nou testimoni de la dura quotidianitat dels anys de la guerra i de l’admirable capacitat dels seus protagonistes per adaptar-se a aquell món en profunda transformació. I, alhora, també ens fan memòria d’unes formes de relació personal que, tant a ciutat com a pagès, pràcticament han desaparegut per les presses i la invasió individualista.