Surten a la llum les cartes adreçades per Pere Calders al novel·lista, assagista, crític literari i traductor Rafael Tasis, zelosament guardades des de sempre pel receptor. L´un es va convertir en lector i crític de l´altre, i les lletres d´una banda a l´altra de l´Atlàntic van esdevenir el mitjà idoni per a exercir de comentaristes literaris. Aquest joc epistolar aporta informació fonamental, directament o indirecta, per a resseguir les trajectòries de tots dos escriptors i per a resseguir la gènesi, el desenvolupament i la recepció d´algunes obres de Calders; així mateix, per a conèixer les seves visions de l´exili (no del tot coincidents), els principis estètics que els guiaven o el model de llengua literària de què se servien. Apareix també el Pere Calders més enjogassat i divertit, humorista i irònic. I un Calders circumspecte, intuïtiu i clarivident. Les cartes escrites en una prosa precisa i poderosa, constitueixen una mostra inèdita de literatura testimonial d´un dels grans narradors del segle xx.