El Pirineu romànic es va començar a conéixer i a valorar al principi del segle XX. En pocs anys, les esglésies que fins llavors havien conservat les decoracions, les imatges i el mobiliari acumulat al llarg dels segles, serien en bona part desposseïdes de tot alló que era susceptible de ser venut pels antiquaris. Les dues fits essencials sobre aquests fets són l'expedició de l'Institut d'Estudis Catalans a la Ribagorça i la Vall d'Aran el 1907. que va suposar l'inici de l'estudi i la publicació de l'art románic pirinenc ; i l'arrencament de les pintures murals romániques entre 1919 i 1923 i el posterior transllat i presentació al Museu de Barcelona. Dos dels seus protagonistes. Josep Gudiol i Cunill, membre destacat de l'expedició de 1907, i Emili Gandia i Ortega, responsable del control dels arrecaments, van deixar testimoni, fins ara inèdit, de la seva valuosa feina. Es tracta d'un primer estudi de Gudiol, redactat el mateix any 1907 sobre l'art medieval pirinenc, i dels dibuixos y anotacions de Gandia fets a peu d'obra. En presentem l'anàlisi així com un nou relat d'aquests dos momentos fonamentals de la descoberta i recuperació del románic catala.