Ara mateix vivim en l’ull de l’huracà, en la crisi de totes les crisis. En 
aquest racó d’Europa i del món, se’ns està dient que s’ha acabat el 
bròquil, que ja no hi ha contracte social, que la democràcia i els drets 
socials no tenen per què ser compatibles. I que ho hem d’acceptar 
perquè no hi ha més remei. Però la democràcia no és votar per poder 
canviar governs sense poder canviar polítiques. La crisi és el fruit d’una 
profunda desigualtat, una desigualtat que el capitalisme financer només 
contribueix a augmentar, una desigualtat afavorida per una democràcia 
on decideixen els diners i no la gent. I mentrestant, l’austeritat que se’ns 
imposa no serveix per sortir de la crisi, sinó perquè alguns se 
n’aprofitin, aprimant drets com mai i privatitzant allò que fins ara era 
públic.