El llibre té el seu origen en la localització de set cartes inèdites de Carles Riba i una de Clementina Arderiu a l’Arxiu Històric i Literari Grec (ELIA), de la capital grega, adreçades totes elles a la gran hispanista grega Júlia Iatridi. Sobre la base d’aquesta correspondència (i de les cartes de Iatridi a Riba localitzades a l’Arxiu Nacional de Catalunya), l’autor intenta esbrinar les causes i el vertader abast de l’interès de Riba per les lletres neogregues al final de la seva vida, interès que es plasmà en la traducció al català de 66 poemes de Kavafis i que constitueix una de les experiències literàries més interessants –i alhora menys conegudes– del Riba madur. Les seves agudes opinions entorn de la poesia popular grega, Kavafis, Seferis o Kazantzakis constitueixen, en molts casos, la primera mostra de l’interès creixent que, amb el pas dels anys, ha despertat la literatura grega contemporània a casa nostra.