«El poeta és una magnitud immutable. Es marceix la seva llengua, es marceixen els seus recursos; però l’essència de la seva obra no envelleix [...]. L’essència de la poesia, com la de tot art, és immutable; així, doncs, tant li fa quina actitud tinguin els homes envers la poesia», diu l’autor en l’assaig Sobre la missió del poeta —el seu testament literari, que va escriure mesos abans de morir i que trobareu en aquest volum—. I és que Blok té el do de copsar l’harmonia del món, de pressentir els signes del temps, d’elevar-nos, en definitiva, ni que sigui durant l’instant plaent de la lectura, per damunt de «la vida de malsons que ens asfixia».

Aleksandr Blok (Sant Petersburg, 1880-1921) fou una de les veus més destacades de l’Edat de Plata de la literatura russa i el poeta més insigne del simbolisme rus. Si bé va compondre una sèrie de drames lírics que van causar sensació en els cercles intel·lectuals de l’època, Blok és celebrat sobretot per la seva poesia innovadora i excepcional. Poemes com Venjança, Els escites o Els dotze—que podeu llegir en aquesta extensa antologia— figuren entre els més remarcables de les lletres russes del segle XX i van influir decisivament en escriptors tan reconeguts com ara Pasternak, Akhmàtova o Tsvetàieva