Aquest text neix d’un profund respecte per a una generació de pares que volen desenvolupar el seu rol patern de dins cap a fora, partint dels seus propis pensaments, sentiments i valors, perquè ja no hi ha cap consens cultural i objectivament fundat al qual recórrer; una generació que alhora sap que cal crear una relació paritària de parella que tingui en compte tant les necessitats de cadascun del seus membres com les exigències de la vida en comú.

Jesper Juul ens mostra que, per a bé de tots, hem de definir-nos i posar-nos límits nosaltres mateixos, i ens indica com fer-ho sense ofendre ni ferir els qui ens envolten, amb sensatesa i tranquil•litat, sabent que així oferim als nostres fills models vàlids de comportament. L’obra no tracta de la necessitat d’imposar límits als fills, sinó que pretén explicar la importància de saber dir no, perquè també hem de saber dir-nos sí a nosaltres mateixos.