Als poemes de Simic, hi trobem escenes de cada dia, gent normal i corrent: una dona que plora trinxant ceba, una viuda borratxa, indigents, i coses ben concretes: una teranyina, una botiga de segona mà, una dentadura postissa. Així i tot, plana arreu una atmosfera de misteri. De què ens parla, el poeta? D’això, d’aquí, de tots i cada un de nosaltres i, alhora, d’allò, del que no sabem, del que intuïm però no entenem. La quotidianeïtat en versos nets, i amb sentit de l’humor. I, de tant en tant, el temps s’atura.

Marta Pera va guanyar, amb aquesta obra, el 10è Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia.