Carles Casagemas (Barcelona, 1880 – París, 1901), pintor i literat, fou un gran amic de joventut de Pablo Picasso, a qui acompanyà en el seu primer viatge a París, ciutat on se suïcidà amb només vint anys. Des d’aleshores, la seva figura ha quedat tan vinculada a la vida i l’obra de Picasso que s’ha projectat una gran ombra sobre la seva producció artística. Aquesta mostra pretén restituir la seva condició d’artista tot exposant, per primera vegada i en solitari, la majoria de la seva producció coneguda: un total de 38 obres, 7 olis i la resta dibuixos.

Tot i ser un artista en formació, l’obra de Casagemas presenta una gran varietat de registres, en una recerca constant de l’originalitat i l’emoció. Les escenes de costums o inquietants figures femenines contrasten amb la iconografia del lumpen i els bordells, tot reproduint les preocupacions estètiques i vitals que han interpel·lat l’artista modern. Casagemas es formà al segle xix i morí tot just iniciat el segle xx, però la seva figura sintetitza un període clau de la història de l’art català.