Aquest llibre pretén fer justícia a un dels arquitectes més desconeguts de la ciutat: August Font i Carreras (1845-1924). Molt famós en vida i amb una trajectòria plena de clients i encàrrecs importants com la façana i cimbori de la Catedral de Barcelona, la Plaça de Braus Las Arenas, el Palau de les Heures, la Maison Dorée, el Palau de Belles Arts per a l’Exposició Universal de 1888, sucursals per a La Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat... la seva obra eclèctica va fer que després de morir la seva fortuna crítica fos gairebé inexistent; també aquesta ha estat la causa per la qual molts dels seus edificis han estat enderrocats. 

Barcelona, tant coneguda per la seva arquitectura modernista, té pendent revalorar altres obres i arquitectes del tombant de segle que no van seguir aquesta tendència, sinó que van experimentar amb altres elements i materials, però sempre amb la mateixa intenció de trobar un nou estil arquitectònic per a un nou segle. És necessari estudiar la seva producció i reconèixer el seu important paper en la imatge actual de la nostra ciutat.