Els meus fills, quan van a casa els avis, fan el que volen. Els avis els ho consenten tot i els malcrien. "Ens porten els néts a casa quan els convé. I no pensen si tenim altres coses a fer o si estem cansats... ". Quantes vegades hem sentit comentaris com aquests! I com reflecteixen el que pensem sovint! Els avis i les àvi es han de tenir protagonisme en la cura de la canalla i són un suport essencial en la família. Però, com podem aconseguir que l'ajut dels avis no sigui una font de conflicte? I que les demandes que els fan els pares i les mares no siguin una càrrega excessiva?