Matar ningú narra en primera persona el trauma viscut -i potser provocat- per Jojo, fill únic d'una parella blanca al Congo Belga de postguerra, quan el nen tenia dotze anys i ja s'albirava el desmantellament colonial. Les turbulències de fons entre la mare, una bellesa ària, catòlica, patriota i racista, i el pare, enginyer aeronàutic, aparentment feble i amb secrets a les golfes, els companys de classe -tant amics com enemics- i l'exotisme naïf de lectures com ara Tintín al Congo acabaran produint una mena de fissió atòmica dins la consciència i les decisions del nen. La veu sarcàstica i alhora tendra de Jojo, ara convertit en un home madur, furga en els laberints del racisme, en els límits entre culpa i innocència, en els pols del sadisme i la generositat. I tot, com qui no ho vol, amb el desmenjament pertorbador de qui sent que té massa a perdonar-se.