L’estranya carta que ha rebut la Remei de cal Sogues, una periodista a punt de ser acomiadada, li ha trastocat completament la vida. L’ha escrita l’autor dels dos darrers crims que hi ha hagut a Lleida i conté, a més de detalls sobre els fets que només la policia i ell poden saber, un text literari. Després d’investigar-ho, la Remei ha pogut proclamar que Lleida té un assassí en sèrie que cita fragments de l’escriptor Vidal Vidal. Quan es produeixen altres crims, acompanyats de més cartes i més cites del mateix autor, mitja ciutat també se’n sent concernida i ho aprofita per donar un tomb a la seva vida.

L’editor de l’escriptor, la regidora de Promoció Econòmica, el pres més veterà de Ponent, els policies que investiguen els assassinats, un escriptor fracassat, un psicòleg que vol ajudar, el mateix escriptor citat, un grup de beates, un grup de joves transgressors, una periodista nord-americana que vol impressionar o un filòsof enderiat a venjar les víctimes de la crisi econòmica formen part d’aquesta ciutadania que sent que la ciutat ha canviat per efecte d’aquests crims i que qui els ha perpetrats ja els pertany una mica. Però l’assassí no està disposat que especulin sobre les raons per les quals ho fa. Perquè ell té clar que mata per avorriment i que gràcies als seus crims i les seves cartes Lleida ha deixat de ser una ciutat vulgar i ensopida i ara ja es coneguda arreu i en parla tothom.