Eduard Sanahuja ha escrit set llibres de poemes en trenta-cinc anys, la qual cosa revela que el seu procés creatiu és lent, que el poeta s’allunya de la temptativa fàcil i la banalitat i aposta per la qualitat i la veracitat del seu missatge. Un dels mèrits indiscutibles de l’obra d’Eduard Sanahuja és la realitat de la llengua com a cosa viva, i no en va confessa que «estem desesperats / sense el llenguatge». Sanahuja compleix amb el rigor lingüístic que imposa la tradició, que ell viu dins de casa mateix, dels llavis del seu pare poeta, David Sanahuja; però la seva llengua no pateix d’encarcaraments ni fa fàstics a les veus del carrer, ni encara menys a la tradició forana, que ell sap incorporar amb normalitat. La seva llengua i la seva poètica s’enriqueixen amb la collita, i el resultat és consistent i agombola el lector, perquè és també el reflex de la seva personalitat càlida i incisiva.

Del pròleg d’Isabel Graña