Una novel·la dolça feta de víscera, feta de fragments, de molècules, de gotes de sang i de llàgrima a parts iguals. Un llom en qualsevol prestatgeria futura. Un crit que diu al món que l'amor, en totes les seves formes, és l'energia que el fa girar. Fes-me la permanent és un cercle que acaba on comença, un viatge real per un amor que no cal fer perquè ja és. Un llibre que fa l?amor a l?amor, el de veritat, el que potser no surt als llibres ni a les pel·lícules. Saiola, la protagonista, és l?enamorada més sincera de la seva època. La vida i l?escriptura de Saiola són un mateix batec: sense batec real no hi ha veritat artística.

Anna Carreras i Aubets és una de les veus més destacades de les noves fornades literàries, amb una obra que estableix un fil continu de dèries, imatges, rigor i referents indefugibles.Una de les narradores catalanes més sorprenents de l'actualitat.

Saiola es desfà per amor. S?hi deixa ulls i dits i li diu, el crida. L?amor passió no té normes ni temps establerts, demana perdó quan cal, i genera una addicció amb ganes de viure dins l?altre amb permanència, de ser l?altre. Aquest amor és com una pàtria, un lloc que fa impossible la fugida. En les urpes d?aquesta emoció visceral que la protegeix del món, la bellesa de Saiola viu en un rostre harmònic que treballa a l?altra banda del riu. Fes-me la permanent és l?spinoff d?una selecció de columnes publicades al diari El Punt Avui en els darrers dos anys. El projecte creatiu és fascinant: què fa la protagonista de les columnes quan no escriu columnes? Com viu, com sent, què diu, què fa aquesta Saiola enamorada que cada quinze dies tradueix la vida corrent al llenguatge de les flors en una carta infinita cap a l?home que li ha robat el cor?