Quan un carreter es troba un xiquet d'ulls negres a la vora del camí de carros que el porta a fer intercanvi de cítrics amb les comarques veïnes de muntanya i li allarga la mà, s'encén una llum per a l'esperança. L'home decideix ferse càrrec del noi, però la primera reticència la troba a casa amb la seua dona. En temps de postguerra, en què la fam, la soledat i la manca d'afectes sincers fan estralls, naix una amistat que aconseguirà perdurar en el temps, que travessarà el fum dens de les carboneres i que lluitarà per superar la boira encegadora dels prejudicis i les enveges. Negre estalzí és un cant a la vida, a la humanitat i a l'amor que traspassa per dalt totes les dificultats.

Xerta (Baix Ebre). Guardonada amb el Mèrit de les Lletres Ebrenques (2011) i com a Filla Predilecta de Xerta (2016), la seua prolífica obra compta amb un gran nombre de lectors i lectores fidels: Xerta. Recull popular (1995), Records i memòries al voltant d'uns murs (1996), Un otoño, toda una vida (1997), No llores, Laura (1999), El batec de l'aigua (2000), La canela (2001), Misererenobis (2002), La Menestrala (2003), La historia innecesaria (2004), El pont de la solitud (2005), Sabó moll (2006), Camins (2007), Cor de llop (2008), Aigu?es fondes (2009), Mans de fang (2010), L'espiera (2011), La senyora Avinyó (2012), La segona innocència (2013), Les passions de la Menestrala (2014), Cullerades de vida (2015) i Cafè de París (2016).