Les veus de diferents persones amb un punt en comú: viuen els capvespres de les seves existències. Cadascun enceta un monòleg amb el lector, i hi aboquen passions passades, secrets inconfessables, greuges i agror mal digerida. Unes veus que traspuen humor, ironia, mala llet i una acceptació de la vellesa que els toca viure. Una obra que fa recordar Moncada, Rodoreda... i un punt de Joan Capri. Uns relats costumistes que provoquen el somriure, l'enyor i la irremeiable sensació que les vides dels vells són les mateixes que les nostres però amb el verb en passat.

Jaume Cela (Barcelona, 1949) és mestre i escriptor, membre de l'Associació de Mestres Rosa Sensat i de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya. Fins fa poc ha sigut director i professor al CEIP Escola Bellaterra. Ha escrit més de quaranta títols, adreçats sobretot al públic infantil i juvenil. Paral·lelament també ha publicat diversos llibres de divulgació pedagògica, com Amb veu de mestre: un epistolari sobre l'experiència docent (Edicions 62, 1993, amb Juli Palou), Calaix de mestre (Associació Rosa Sensat, 2001) i, recentment, Mestres en rima lliure (Associació de Mestres Rosa Sensat, 2012, amb Juli Palou). L'any 2008 rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya pel conjunt de la seva trajectòria.