Les imatges de l'Esteve Lucerón i el text de l'Àngel Marzo representen un llegat etnogràfic de la quotidianitat de La Perona dels gitanos, i són testimoni d'una de les èpoques més convulses de la història recent de Barcelona: el desenvolupament urbanístic i, com a contrapartida, el fenomen de l'infrahabitatge. La Perona va ser un barri de barraques, situat al llarg de la ronda de Sant Martí, que es va mantenir viu des de 1945 a 1989. En una primera etapa, fins l'any 1967, associat a la immigració des d'altres províncies espanyoles i, des d'aleshores ocupat fonamentalment per gitanos. El reconeixement de barris com La Perona és indispensable per explicar la història de la ciutat, i suposa un pas per a la recuperació de la memòria històrica dels grans nuclis de barraques de Barcelona. Les fotografies, acompanyades d'un text vivencial i emotiu, narren un relat de conflicte i exclusió, com a reflex d'allò que succeeix a la ciutat, i capten l'emoció, la festivitat i l'esperança davant l'adversitat de les famílies als carrers del barri de La Perona.