Aproximació a les tres grans figures que, en la contemporaneïtat, han qüestionat amb més força la religió i la concepció antrolopògica heretades. Els contrapunts estan centrats cadascun en una d aquestes tres figures.

Hi ha pensadors que adquireixen la categoria d'esdeveniment perquè després d'ells la tasca de pensar es transforma radicalment. Pensar la història, Déu, l'home o la llibertat després dels mestres de la sospita és un exercici altament suggerent. Marx, Nietzsche i Freud fan trontollar els pilars de la civilització occidental: són els epicentres d'un moviment sísmic que transforma substantivament l'ordre de les coses. Res no podrà ser pensat com abans. Qui vulgui pensar a l'alçada del seu temps (fidel a les exigències de la contemporaneïtat) no podrà estalviar-se la feina de digerir lentament les seves obres ni podrà eludir aquests grans interlocutors. Ningú no passa impunement pels mestres de la sospita. Marx, Nietzsche i Freud introdueixen la divisió en el cor de la fe. Purifiquen la imatge de Déu i la vivència religiosa. Els mestres de la sospita, sense voler-ho, ens ajuden a practicar aquesta sospita respecte les pròpies creences i a buidar la ment d?aquestes divinitats antropomòrfiques que tendim a forjar-nos.

L'obra es pot llegir com una introducció als grans temes de l obra de Marx, Nietzsche i Freud. També, com una aproximació a la pràctica de la sospita en la història de la filosofia.