La intenció d’escriure un llibre sobre aquest tema és aliena, egocèntrica i justa: compartir
l’atmosfera d’una redacció on han passat grans homes, descriure la transició del periodisme
aristocràtic a la cruïlla actual i explicar anècdotes, esdeveniments i personatges, alguns nacionals
i molts altres internacionals: els emperadors del Japó, Deng Xiaoping, Lou Reed, els últims
governadors britànics de Hong Kong, Samaranch, Bill Clinton o els Bush, Chirac, el caos de
l’Orient Mitjà. Mundials de futbol, JJOO i unes quantes tragèdies com NY hores després de
l’11-S o Fukushima.

Un llibre amb una mica d’humor perquè el lector no se’l prengui del tot seriosament, però
tampoc completament de broma. Sense sang però tampoc insípid. Una mica desmitificador.
Àgil i sense pretensions literàries. I amb vida, això sempre.