Als quaranta anys, el 1861, Charles Baudelaire va començar a escriure uns quaderns íntims que
veurien la llum de manera pòstuma, després de superar la censura. Baudelaire hi escriu sobre
l‘amor, la dona, els plaers, Déu, la ciutat, la falsa moral burgesa, el dandisme, etc. Moltes de les
seves frases han quedat com a sentències fundacionals de la modernitat urbana. El poeta Pere
Rovira els ha traduït al català i hi ha afegit una tria de la millor correspondència (amb cartes
memorables a la seva mare i a artistes del seu temps, com Wagner o Victor Hugo). L’edició
s’il·lustra amb dibuixos del mateix escriptor.

Charles Pierre Baudelaire (1821-1867) és un dels poetes, crítics i traductors francesos més influents del segle XIX. La seva obra més representativa és Les flors del mal, on s'aplega pràcticament la totalitat de la seva poesia. Tot i així, en les seves tasques com a crític, on va defensar amb vehemència l'ideari estètic romàntic, també va tenir gran repercussió: en pintura va glossar les excel·lències d'Eugène Delacroix; en literatura va estudiar fins el moll a Edgar Allan Poe; en música, a Wagner.De tota manera, de Baudelaire queda, més enllà de l'obra, una actitud: el seu enfrontament constant contra la moral burgesa, la figura del dandi de passeig pel París dels bulevards o pels racons més foscos del Barri Llatí. A ell es deu la concepció del poeta modern refusat per la societat, l'artistat maleït entregat al vici i a la recerca d'una satisfacció que no arriba mai.